Perquè això era el que semblaven! Jo des del xiulet incial a la banqueta ja veia que seria un partit difícil. Tot i jugar uns 6 minuts amb un jugador menys, ens van aguantar perfectament i vam ser incapaços de fer un gol. Aquí va començar a desfer-se tot. Amb igualtat de condicions només va haver-hi un equip al camp, E.Q. Esteve, que tocava, tocava... i esperava a trobar el forat per dur a terme una jugada ràpida i precisa. Mentrestant nosaltres corriem i corriem darrera la pilota acabant el partit asfixiats tot i estar tot l'equip al complert.
El partit va acabar 1-4 (0-2 al descans). El gol de l'honor i l'honor de marcar el primer gol oficial del campionat va correspondre a Dani.
Segur que a la segona volta els hi plantem més cara, oi que si?
19 d’octubre, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada